Europa vol els rius i els mars dels nostres avis

Els recursos d’aigua a Europa estan, en moltes àrees, sota l’amenaça d’una munió d’activitats humanes. Aquestes afecten tant la qualitat dels recursos hídrics interiors com les aigües marítimes. En la memòria molts europeus recorden els temps quan l’aigua patia menys pressió i contaminació. Un record que la Unió Europea lluita per recuperar al món real.

Sigui dolça o de mar, es trobi a la superfície o sota terra, la Unió Europea està determinada a protegir l'aigua en totes les seves formes. Un dels triomfs més populars de les últimes dècades és la neteja de les aigües on banyar-se. Des de 1976 els estats membres han de controlar la qualitat de les aigües de costa i interior quan s'acosta la temporada de bany. Una bandera blava onejant en una platja o llac s'ha convertit en un signe inequívoc d'aigua neta a Europa.

La qualitat també ha millorat en part gràcies a una altra directiva, que prescriu el tractament que les aigües residuals d'indústries i llars han de passar abans que s'aboquin al mar. Tot i així, uns resultats baixos a Europa del sud i central encara indiquen la necessitat d'incidir en la qüestió. També la contaminació per pesticides i nitrats es mantenen alts en alguns rius, i la pol·lució per petroli continua sent un problema en el mar del nord.

Una tercera mesura que afecta directament a tots els ciutadans europeus és la Directiva sobre Aigua Potable de 1998. El propòsit és protegir la salut dels consumidors i assegurar-se que l'aigua que surt de les nostres aixetes és saludable, neta i amb una aparença agradable. Per complir amb això, la norma estableix estàndards pels elements més comuns que es troben a l'aigua, un control que els estats han de vigilar i que han d'estar disponibles al públic.

Els rius d'Europa, com és el cas del Rin, han servit durant dècades de clavegueram de residus sense tractar. Fins que l'any 1986, un abocament incontrolat a Suïssa per culpa d'un incendi en una planta de pesticides va acabar amb la vida aquàtica en 400 quilòmetres. El cop va despertar l'acció política, adonant-se que la contaminació no coneix fronteres. Ara, com a resultat d'una inversió massiva en plantes de tractament de residus i estrictes lleis de qualitat, el salmó a retornat a les aigües del Rin.

La història del Rin podria ser la de qualsevol riu d'Europa. Per aquesta raó, el 2000 la Unió Europea va aprovar una nova directiva que anteposa el principi de gestió transfronterera. Per dir-ho més senzill: Les fronteres no importen, el que s'ha de tenir en compte és el territori per on passa el riu.

Gairebé una tercera part de la població europea viu en països que experimenten altes pressions en els seus recursos hídrics. La contaminació, l’escalfament global o l’escassetat davant la demanda són els principals reptes que afronta la Política Europea sobre l’Aigua. Per davant queden anys de feina que garanteixin no només l’accés a l’aigua, sinó la seva qualitat.


+ info a la web de Mola TV i a la web de la Comissió Europea