Transport públic ecològic: Un objectiu per a les ciutats europees

Un dels principals focus d’emissió de gasos d’efecte hivernacle són les ciutats i, sobretot, el tràfic urbà, responsable del 40% de les emissions de CO2 dels transports per carretera. A més a més, a Europa 9 de cada 10 ciutadans s’exposen a emissions que estan per sobre del tolerable per llei. Per aquesta raó moltes ciutats europees ja estan posant en pràctica polítiques i mesures més ecològiques per canviar aquesta realitat.

La ciutat francesa de Lille va ser la primera ciutat del món a desenvolupar un servei automàtic de metro d’alta freqüència, capaç de transportar cada any al voltant de 80 milions de passatgers. Avui, la ciutat ha desenvolupat l’ús de biogàs com a font d’alimentació d’una part dels seus autobusos. Aquesta innovadora tecnologia permet al biogàs, produït a partir de la fermentació d’excrements orgànics, aconseguir el mateix nivell de qualitat que el gas natural. Ambdós gasos poden utilitzar-se indistintament en els autobusos urbans, de manera que el subministrament queda garantit. Els autobusos propulsats per gas no només són menys contaminants, sinó que també permet el reciclatge de restes orgàniques, les quals són una font inesgotable d’energia no fòssil.

“From pan to tank” és una iniciativa austríaca de transport públic. Els autobusos de Graz utilitzen oli dels restaurants i de les cases com a font de combustible. L’oli domèstic és reciclat i transformat en biodièsel. Com el bioetanol, el biodièsel és una alternativa ecològica als combustibles fòssils, i també redueixen les emissions.

Londres té un dels índexs de pol·lució atmosfèrica més elevats de la Unió Europea a causa del seu intens trànsit. La ciutat ha experimentat amb autobusos d’hidrogen, com altres 9 ciutats europees, en el marc d’un programa de recerca de la Unió. Els autobusos d’hidrogen utilitzen una cèl·lula de combustible per generar electricitat: L’hidrogen s’aplica a un pol, i l’oxigen, a l’altre. Llavors es recombinen i produeixen aigua, de manera que no contamina. La ciutat preveu la introducció de 70 autobussos d’hidrogen a la seva xarxa de transport públic cap a l’any 2010. S’espera que per aquella data s’hagi allargat l’autonomia dels vehicles i solucionat el problema de distribució d’hidrogen.

Lille, Graz i Londres també han posat en pràctica iniciatives o sistemes de dissuasió que inclinin als ciutadans a utilitzar el transport públic en comptes del cotxe per accedir al centre de les ciutats: Entrar al centre de Londres costa 8 lliures; Lille ha construït places de pàrking a les entrades de la ciutat, on per 3€ tens plaça per tot el dia i un bitllet de bus; per últim, el centre de la ciutat de Graz està reservat als vianants, ciclistes i al transport públic. Fins i tot els productes es distribueixen a les botigues mitjançant un servei de camions de baix tonatge.

Les experiències de Graz, Lille i Londres per reduir l’ús del cotxe i fomentar l’ús de carburants són un referent per la resta de poblacions europees. En aquest sentit, el foment del transport públic impulsat per combustibles més nets esdevé una eina indispensable per reduir les emissions de CO2 i millorar la qualitat de vida dels ciutadans.


+ info a la web de Mola TV i a la web de la Comissió Europea