S’ha de considerar delicte negar l’Holocaust?

Fa més de mig segle, Europa va ser testimoni de l’horror de l’Holocaust, en què al voltant de sis milions de jueus van ser exterminats. Des de llavors, els països europeus han desenvolupat legislacions que penalitzen els comportaments racistes, però varien molt d’un estat a un altre. En una audiència organitzada per la Comissió de les Llibertats del Parlament Europeu s’ha discutit la possible harmonització de penes per delictes de motivació racista, i si caldria incloure entre ells la negació de l’Holocaust.

La presidència alemanya de la Unió Europea ha mostrat la seva intenció de situar la lluita contra el racisme i la xenofòbia entre les prioritats de l’agenda política. El projecte és complicat. La idea és aconseguir un mínim d’harmonització de penes per delictes racistes, entre ells la negació de l’Holocaust. Però en aquest punt el debat ha de valorar si aquest fre a l’extremisme val el preu de limitar la llibertat d’expressió.

Els grups d’ideologia neonazi protagonitzen milions d’agressions a Europa amb les minories com objectiu del seu odi, fonamentalment persones d’ascendència africana, àrab o asiàtica, a més a més de la comunitat jueva. Un extremisme que és just el contrari dels valors de convivència que representa la Unió Europea.


+ info a la web de Mola TV i a la web del Parlament Europeu